Avui, ha anat genial per tal que l'A m'acompanyés mentre feia uns panets. Quan estava fent la massa, se m'ha acudit provar de fer la plastilina casolana i oferir-li, a veure què tal.
Aquests són els ingredients:
- 2 tasses de farina
- 1 tassa d'aigua tèbia
- 1/2 tassa de sal
- 2 cullerades de bicarbonat
- 1 cullerada d'oli d'oliva
- Colorant alimentari (si voleu)
Dissolem el bicarbonat i la sal en aigua tèbia. Barregem la dissolució amb la farina i l'oli.
Treballem la barreja amb les mans.
Si volem donar-hi color, podem dividir la massa en tantes boletes com colors vulguem, afegir unes gotes de colorant a cada bola, i treballar-les per tal que el colorant penetri a la massa i el color quedi homogeni.
Podeu trobar aquesta mateixa recepta a la xarxa amb el nom de "plastilina comestible". És cert que si se la mengen no passa res: no hi ha cap component tòxic i tots els ingredients són "comestibles". Ara bé, entre la quantitat de sal que porta i la farina crua, si no s'ho mengen, potser millor.
En tot cas, com hem dit, el que es garanteix és la no toxicitat.
En el cas de l'A, mentre anava acabant de donar color a les boles, ella jugava amb les que ja estaven tintades i les que encara tenien el color natural.
N'ha explorat la textura, enfonsant els ditets, trencant la massa, llençant-la sobre la superfície, fent-la rodar... l'ha olorat i, és clar, l'ha tastat. Per la cara que ha fet, juraria que l'ha trobat salada.
Sembla ser que aquesta plastilina pot conservar-se mesos en una carmanyola. Ja us ho diré. El que sí que us asseguro és que és més que recomanable.
Recepta recuperada de Montessori en casa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada